FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que no és de condició lliure. Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona. serf de la gleva Serf afecte a una heretat que era venut amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en guerra. Els dos pobles bel·ligerants. A qui ha estat reconeguda la bel·ligerància. Un dels dos bel·ligerants. Que mostra desacord d'una manera combativa. Ens cal un govern bel·ligerant amb la corrupció. Ella és molt bel·ligerant contra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té pèl. Lletraga peluda. Herba de la família de les gramínies, de tija i fulles glabres i d'inflorescència en panícula densa, lobulada, blanquinosa, tota ella pilosa i eriçada de curtes arestes, que es fa en llocs herbosos poc secs, sobretot a les terres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, tota ella cotonosa i d'un gris blanquinós, de fulles amplament lanceolades, oposades, i de flors llargament pedunculades, purpúries o, més rarament, blanques, molt vistoses, originària de l'Europa sud-oriental, algun cop [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provisió, en espècie o en diners, que porta amb ella la persona que fa un viatge. Subvenció que percep un diplomàtic o un altre funcionari per a traslladar-se al punt on va destinat. Sagrament de l'eucaristia que s'administra als malalts que estan en perill de mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'alguna cosa, d'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Davant seu. A la vora seu. la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les cucurbitàcies, tota ella híspida, monoica, de tiges reptants, amb circells, fulles arrodonides, anguloses o un xic lobulades, flors grogues, amb cinc lòbuls, i fruit en pepònide, el meló, originària de l'Àfrica i l'Àsia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més bo. Aquest vi és millor que aquell. Li van donar la cambra millor de la casa. Convenient . És millor que reservis l'entrada. Més bé. Parla millor ella que ell. Faràs millor anant-te'n. Expressió que indica valoració positiva d'una informació rebuda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat: Denotant el lloc on és o s'esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa. Els he dit que anessin a casa de la mare, i ara hi són. Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava. Aquesta palanca està consentida: no hi passem. T'he manat [...]
