Resultats de la cerca frase exacta: 169

Diccionari de la llengua catalana
61. serf serva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que no és de condició lliure. Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona. serf de la gleva Serf afecte a una heretat que era venut amb ella. [...]
62. dignar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir.  [...]
63. bel·ligerant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en guerra. Els dos pobles bel·ligerants. A qui ha estat reconeguda la bel·ligerància. Un dels dos bel·ligerants. Que mostra desacord d'una manera combativa. Ens cal un govern bel·ligerant amb la corrupció. Ella és molt bel·ligerant contra [...]
64. pelós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té pèl. Lletraga peluda. Herba de la família de les gramínies, de tija i fulles glabres i d'inflorescència en panícula densa, lobulada, blanquinosa, tota ella pilosa i eriçada de curtes arestes, que es fa en llocs herbosos poc secs, sobretot a les terres [...]
65. pessiganassos
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, tota ella cotonosa i d'un gris blanquinós, de fulles amplament lanceolades, oposades, i de flors llargament pedunculades, purpúries o, més rarament, blanques, molt vistoses, originària de l'Europa sud-oriental, algun cop [...]
66. viàtic
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provisió, en espècie o en diners, que porta amb ella la persona que fa un viatge. Subvenció que percep un diplomàtic o un altre funcionari per a traslladar-se al punt on va destinat. Sagrament de l'eucaristia que s'administra als malalts que estan en perill de mort. [...]
67. seu 3 seva [o seua]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'alguna cosa, d'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Davant seu. A la vora seu. la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva.  [...]
68. melonera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les cucurbitàcies, tota ella híspida, monoica, de tiges reptants, amb circells, fulles arrodonides, anguloses o un xic lobulades, flors grogues, amb cinc lòbuls, i fruit en pepònide, el meló, originària de l'Àfrica i l'Àsia [...]
69. millor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més bo. Aquest vi és millor que aquell. Li van donar la cambra millor de la casa. Convenient . És millor que reservis l'entrada. Més bé. Parla millor ella que ell. Faràs millor anant-te'n. Expressió que indica valoració positiva d'una informació rebuda [...]
70. hi 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat: Denotant el lloc on és o s'esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa. Els he dit que anessin a casa de la mare, i ara hi són. Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava. Aquesta palanca està consentida: no hi passem. T'he manat [...]
Pàgines  7 / 17 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>